Un gran blog de Daniel Hidalgo on podrem trobar molta informació sobre diferents estudis dedicats a la pedagogia musical.
http://profesorhidalgo.blogspot.com/
dilluns, 16 de maig del 2011
El flabiol i el tamborino
El flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famílies de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor, un grup d'instruments àmpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana, i que adopta moltes variants diferents. El que toca el flabiol es diu flabiolaire, a diferència del que succeeix en altres indrets de la Península Ibèrica en què es manté viu en el folklore, on l'intèrpret s'anomena "tamborilero". L'altra mà s'utilitza per fer sonar la seva percussió que acostuma a ser un timbal, bombo o tamborí.
Fa entre 20 i 25 centímetres de llargada i acostuma a tenir cinc o sis forats a dalt i tres a sota, mentre que la majoria d'altres flautes d'aquesta tipologia d'una sola mà acostumen a tenir només tres forats.
Es distingeixen el flabiol sec que està desproveït de claus i, tot i ser el menys conegut, és el més tradicional. Després hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de música tradicional i Folk.
En la música de cobla el que duu el flabiol també duu un tamborí al colze esquerre que pica amb la mà dreta.
Tota sardana comença amb un introit interpretat per un flabiol.
La seva zona geogràfica tradicional aniria des del sud de Catalunya fins a la Catalunya Nord i des de la Franja de Ponent fins a les Illes Balears on es fa servir com a instrument solista en melodies pròpies.
Fa entre 20 i 25 centímetres de llargada i acostuma a tenir cinc o sis forats a dalt i tres a sota, mentre que la majoria d'altres flautes d'aquesta tipologia d'una sola mà acostumen a tenir només tres forats.
Es distingeixen el flabiol sec que està desproveït de claus i, tot i ser el menys conegut, és el més tradicional. Després hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de música tradicional i Folk.
En la música de cobla el que duu el flabiol també duu un tamborí al colze esquerre que pica amb la mà dreta.
Tota sardana comença amb un introit interpretat per un flabiol.
La seva zona geogràfica tradicional aniria des del sud de Catalunya fins a la Catalunya Nord i des de la Franja de Ponent fins a les Illes Balears on es fa servir com a instrument solista en melodies pròpies.
El sac de gemecs
El sac de gemecs - que també rep altres noms com buna (a Andorra), xeremia, coixinera, gaita o botella- és la cornamusa pròpia de Catalunya. És un instrument aeròfon que consta d'un bot o sac que s'infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El so és produït per llengüetes de canya.
Com totes les cornamuses, el sac de gemecs acumula l'aire en el bot, en aquest cas una pell generalment de cabrida sencera girada cap a dins -com les bótes de vi-, característica molt comuna a l'Europa oriental, on també s'utilitzen altres tipus de pell.
Del cabrit o cabrida hom en cus les potes del darrere, mentre que les del davant i el forat del coll resten obertes per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll.
La persona que toca aquest instrument s'anomena sacaire (Catalunya). A Andorra es diu buner.
Els sacaire sol sonar al costat del flabiolaire o flabioler que toca el flabiol, el tamborí, i un instrument de llegüeta doble com podria ser la xeremia o la tarota en una formació que s'anomena cobla de tres quartans. També acostuma a aparèixer en moltes formacions folk, en aquest cas en formacions molt més diverses.
Del cabrit o cabrida hom en cus les potes del darrere, mentre que les del davant i el forat del coll resten obertes per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll.
La persona que toca aquest instrument s'anomena sacaire (Catalunya). A Andorra es diu buner.
Els sacaire sol sonar al costat del flabiolaire o flabioler que toca el flabiol, el tamborí, i un instrument de llegüeta doble com podria ser la xeremia o la tarota en una formació que s'anomena cobla de tres quartans. També acostuma a aparèixer en moltes formacions folk, en aquest cas en formacions molt més diverses.
La gralla
La gralla és un instrument tradicional de vent de llengüeta doble, que consisteix en un tub de 34 cm, de forma cònica i de fusta. Té sis forats a la part superior del tub i un forat a la part inferior. Aquests forats són els que fem servir per tapar i destapar amb els dits i poder crear melodies. També té dos forats laterals situats a la part final del cos, però aquests només són a efectes d'afinació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)